21 de Juny de 2012 al Teatre Romea (Barcelona)
Lloll Bertran, Anna Escapa i Cristina Camps
Entrem al Romea, part de l'equip ja havia arribat. Una sensació dolça ens omple quan ens endinsem. Tenim la sensació de trobar-nos en una encisadora partida d'escacs en un escenari negre i rosa que s'escau a la perfecció amb el color insígnia del projecte.
Comencem a expandir-nos en la sala amb tot l'atrezzo, maquillatge, vestits, complements, barrets i lluentons. Està a punt de començar la sessió més cabaretera de totes, està a punt de passar per la porta l'espurna d'alegria del projecte!
Les noies ja estan quasi enllestides quan arriba la Lloll, tot i que la xafogor ens té a totes funcionant a mig gas, l'energia que acaba d'arribar ens va contagiant immediatament a totes. Acabem de preparar a les noies i ens posem mans a l'obra.
Comença la sessió amb la Cristina, a l'instant de sortir vestida i maquillada al vestíbul ens deixa a totes ben parades l'espectacular semblança que té amb Annie Lenox. Amb un estilitzant vestit negre i un superb barret de copa, sembla la mestra de cerimònies de l'esdeveniment, trobem de seguida una connexió especial amb la Lloll i tot jugant amb els vells butacons del teatre, es comença a dinamitzar la sessió d'una forma fluida i alegre, emulant antigues escenes pictòriques amb una sorprenent comoditat, com si sempre ho haguessin estat fent.
En acabat, és torn per l'Anna i arriba el desgavell, una explosió d'energia es situa a les elegants escales de vellut color grana i ens regala a totes una mena d'interpretació al més pur estil cabareter en modalitat domèstica on totes acabem cantant temes de la faràndula dels anys 30 i fa que la complicitat i l'entrega per part de totes, arribi a la cota més alta en un embolic de cames i braços que es mouen al so mut d'una música que improvisem.
Cantant i alçant les cames, entre riures i bogeria, arribem al hall on aconseguim que l'amabilitat de la gent del Romea, ens permeti utilitzar un brillant piano negre de cua, que engalanem amb els nostres tuls i setins roses. Les fem actuar una mica més, lliguem a les noies en un llaç rosa enorme i en aquell instant, totes entenem que aquell dia, aquelles dones, són un increïble regal per a totes nosaltres.
Recollim. Uns moments de conversa amb la Lloll ens apropen molt més a un personatge que ens captiva a totes sense excepció. Marxem amb la fantàstica sensació d'haver tornat a coincidir amb algú que no només és carismàtic per fer el que fa, sinó que demostra tenir un cor generós i un esperit alegre.
L'aventura encara no acaba. És l'hora de tornar, ens desplacem amb una furgoneta pilotada per la divertida i temerària Montse. Sortint dels carrerons de Barcelona sembla que tot s'ha tornat rosa per a nosaltres. I tal vegada un cúmul d'emoció i alegria ens distreu i prenem una sortida que ens porta a un inhòspit polígon industrial de Montcada i Reixac on la Montse comença a inventar-se rotondes per tal d'aconseguir trobar una sortida de retorn. Del no res, apareix un noi que intuïtivament decideix que ens hem perdut i que necessitem ser rescatades. Dins de la furgoneta no podem parar de riure, i el pobre noi que no entén res, ens acaba indicant la sortida i marxem batejant al nostre salvador com a Àngel. Com es diria aquell noi? No ho sabrem mai, però aquell vespre va ser el nostre àngel rosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada